{"id":649,"date":"2015-03-04T16:28:14","date_gmt":"2015-03-04T15:28:14","guid":{"rendered":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/asha-miro-2\/"},"modified":"2026-09-15T12:09:10","modified_gmt":"2026-09-15T10:09:10","slug":"asha-miro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/asha-miro\/","title":{"rendered":"Asha Mir\u00f3"},"content":{"rendered":"

\u00abI de cop, tornes a viure\u00bb<\/strong>. Aix\u00ed \u00e9s com descriu Asha Mir\u00f3<\/strong> el moment en el que va abandonar l\u2019orfenat on va viure durant cinc anys. En el 1974, Josep Mir\u00f3 y Electa Vega, una jove parella de Barcelona<\/strong> va canviar el rumb de la seva vida quan la van anar a buscar a un petit poblat de l’\u00cdndia<\/strong>.<\/p>\n

Avui, Asha tamb\u00e9 \u00e9s mare adoptiva<\/strong> i viu al centre de Barcelona amb la petita Komal i el seu marit. Des de fa poc m\u00e9s de mig any que es van traslladar a viure a un pis de l\u2019eixample<\/strong>, molt llumin\u00f3s y amb un jard\u00ed que estan desitjant estrenar quan comenci el bon temps.<\/p>\n

Fa un dies, Asha Mir\u00f3<\/strong> va tornar a ser not\u00edcia perqu\u00e8 la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica del seu llibre,\u00a0Rastres de S\u00e0ndal<\/strong>, va ser premiada amb el guard\u00f3 a la millor pel\u00b7l\u00edcula durant els Premis Gaud\u00ed<\/strong>. La pel\u00b7l\u00edcula explica la hist\u00f2ria de dues germanes que es retroben a l\u2019\u00cdndia despr\u00e9s de que una d\u2019elles fos adoptada. \u201cEl millor de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s que reflecteix perfectament el missatge d\u2019esperan\u00e7a, solidaritat i amor<\/strong> que no ent\u00e9n de fronteres, ni de races, ni de creences. La gent surt molt emocionada perqu\u00e8 parla d\u2019hist\u00f2ries reals que toquen el cor\u201d, explica l\u2019autora del llibre. \u201cJo he viscut una hist\u00f2ria semblant, quan em vaig retrobar amb la meva germana, que em va ajudar a expressar les sensacions que suposen un retrobament com aquest, per\u00f2 \u00e9s un llibre de ficci\u00f3\u201d.<\/p>\n

L\u2019escriptora ha dedicat gran part de la seva vida a projectes socials i humanitaris<\/strong> que l\u2019han fet viure experi\u00e8ncies \u00faniques que poc a poc ha anat explicant a trav\u00e9s de les seves publicacions. Per\u00f2 el seu \u00faltim llibre, Paraules Recobrades<\/strong>, podr\u00edem dir que ha estat un dels projectes m\u00e9s \u00edntims i personals. Es tracta d\u2019un llibre escrit juntament amb el seu pare, a qui li van detectar Alzheimer. \u201cQuan li vaig proposar el projecte ja fa dos anys em va prendre per boja, per\u00f2 finalment el vam tirar endavant\u201d.<\/p>\n

Des del moment en el que li van detectar aquesta malaltia, Josep Mir\u00f3 va comen\u00e7ar a escriure a la seva \u201cllibreta m\u00e0gica\u201d<\/strong> de tapes vermelles les paraules que no volia oblidar: \u201cels noms de la fam\u00edlia, les adreces… a partir d\u2019aqu\u00ed, jo vaig triar 25 paraules i les vam explicar<\/strong>. Ell explica la seva vida a trav\u00e9s d\u2019aquestes paraules, com si fos un viatge des de que va n\u00e9ixer fins ara. I despr\u00e9s jo explico qu\u00e8 significa aquella paraula per mi\u201d, explica Asha, \u201c\u00e9s molt curi\u00f3s veure com les paraules canvien de significat de pare a filla\u201d.<\/p>\n

Com pot ajudar a les fam\u00edlies que estan vivint la mateixa situaci\u00f3? <\/strong><\/p>\n

\u201cQuan est\u00e0s immers en aquesta malaltia, veure que una altra persona est\u00e0 passant pel mateix<\/strong>, poder-hi llegir, compartir, i parlar-ne, fa que els problemes no siguin tan grans.<\/strong> Ell explica la seva experi\u00e8ncia com a persona malalta i com se sent de desprotegit. I nosaltres com a parents expliquem com estem al seu costat i l\u2019acompanyem.<\/p>\n

Quin consell els hi donaries?\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u201cUna de les lli\u00e7ons que explica el meu pare, que es pot aplicar tant a aquesta malaltia com a una altra, \u00e9s que si tu mires les coses amb positivitat i tens la capacitat de donar-li la import\u00e0ncia justa a les coses, les coses te les prens d\u2019una altra manera. S\u2019ha de viure el moment que toca encara que costi d\u2019acceptar<\/strong>. Un exercici que podem fer tots \u00e9s el de treure 25 paraules de les coses m\u00e9s importants de la nostra vida. Els nostres pilars i all\u00f2 que ens omple. D\u2019aquesta manera veurem la import\u00e0ncia d\u2019all\u00f2 que vivim\u201d.<\/p>\n

En quins nous projectes est\u00e0s treballant actualment?<\/b><\/p>\n

\u201cAquest any publico una novel\u00b7la escrita a quatre mans amb el meu marit. \u00c9s una novel\u00b7la hist\u00f2rica d\u2019amor<\/strong>. Explica com has de saltar les barreres de les tradicions i les creences, i estimar a l\u2019altra persona sense pensar en qu\u00e8 diran els altres\u201d. De moment, la novel\u00b7la nom\u00e9s es publica a Brasil<\/strong>. Aqu\u00ed encara estan buscant editorial.<\/p>\n

\u201cA la tardor publico un llibre infantil<\/strong>, un conte que em van regalar quan vaig estar a Ruanda durant el genocidi, en el 86. Va ser una experi\u00e8ncia molt dura perqu\u00e8 la mort estava present en tot moment. Nens orfes de diferents \u00e8tnies convivint, desnodrits. Tot i aix\u00ed amb unes ganes de viure impressionants. Un dia vaig con\u00e8ixer un senyor gran que em va regalar aquest conte, i em va dir que me\u2019l guard\u00e9s. I ara el publico. Parla de la gent, com cada un de nosaltres forma part de la humanitat\u201d.<\/p>\n

Totes les cultures explorades i les experi\u00e8ncies viscudes fan que Asha Mir\u00f3<\/strong> senti una especial estima cap a la seva llar. El seu espai. \u201cA casa m\u2019agrada tenir-hi els meus recons. Les parets d\u2019una casa parlen i aquesta encara l\u2019hem d\u2019acabar de fer nostra<\/strong>\u201d. Un dels recons m\u00e9s especials de la casa \u00e9s on hi guarda els records, on hi veiem les fotografies de quan la seva germana va arribar a Barcelona i veure el mar per primera vegada. O una preciosa fotografia en blanc i negre de quan Asha va viatjar fins la \u00cdndia per retrobar-se amb el seu lloc d\u2019origen.<\/p>\n

\u201cCrec que cada rac\u00f3 de la casa amaga petits missatges<\/strong>. M\u2019encanta arribar a una casa i poder fer-la meva. I el que m\u00e9s m\u2019agrada d\u2019una casa \u00e9s poder compartir-la, que vinguin els amics, encara que despr\u00e9s no vulguin marxar! -bromeja-\u00a0M\u2019agrada compartir tot el que tinc<\/strong>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abI de cop, tornes a viure\u00bb. Aix\u00ed \u00e9s com descriu Asha Mir\u00f3 el moment en el que va abandonar l\u2019orfenat on va viure durant cinc anys. En el 1974, Josep Mir\u00f3 y Electa Vega, una jove parella de Barcelona va canviar el rumb de la seva vida quan la van anar a buscar a un … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2445,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"yasr_overall_rating":0,"yasr_post_is_review":"","yasr_auto_insert_disabled":"","yasr_review_type":"","footnotes":""},"categories":[294],"tags":[12],"class_list":["post-649","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-corporativo","tag-entrevista","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"acf":[],"yasr_visitor_votes":{"stars_attributes":{"read_only":false,"span_bottom":false},"number_of_votes":0,"sum_votes":0},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/649","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=649"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/649\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4535,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/649\/revisions\/4535"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2445"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/lamallorquina.es\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}